{"id":29053,"date":"2023-10-06T10:30:40","date_gmt":"2023-10-06T08:30:40","guid":{"rendered":"https:\/\/masquefa.cat\/noticies\/?p=29053"},"modified":"2023-10-06T14:36:05","modified_gmt":"2023-10-06T12:36:05","slug":"el-president-de-la-generalitat-pere-aragones-inaugurara-a-masquefa-una-llamborda-stolpersteine-en-honor-a-miquel-rovira-isart","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/el-president-de-la-generalitat-pere-aragones-inaugurara-a-masquefa-una-llamborda-stolpersteine-en-honor-a-miquel-rovira-isart\/","title":{"rendered":"El president de la Generalitat, Pere Aragon\u00e8s, inaugurar\u00e0 a Masquefa una llamborda Stolpersteine en honor a Miquel Rovira Isart"},"content":{"rendered":"

L\u2019acte institucional tindr\u00e0 lloc aquest diumenge 8 d\u2019octubre. El masquef\u00ed Miquel Rovira Isart va morir l\u2019any 1941 al camp de concentraci\u00f3 de Gusen, v\u00edctima de l\u2019horror del nazisme.<\/strong><\/p>\n

Aquest diumenge 8 d\u2019octubre<\/strong> Masquefa rebr\u00e0 la visita institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragon\u00e8s i Garcia<\/strong>. El president es despla\u00e7ar\u00e0 aquest cap de setmana fins al nostre municipi per a encap\u00e7alar l\u2019acte d\u2019inauguraci\u00f3 d\u2019una llamborda Stolpersteine<\/em> en honor i en record del masquef\u00ed Miquel Rovira Isart<\/strong>, qui mor\u00ed assassinat l\u20191 de desembre de 1941 al camp de concentraci\u00f3 de Gusen, v\u00edctima de l\u2019horror del nazisme.<\/p>\n

La iniciativa, impulsada conjuntament per l\u2019Ajuntament de Masquefa i Memorial Democr\u00e0tic de Catalunya, t\u00e9 com a objectiu fomentar la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes del nazisme <\/strong>arreu del m\u00f3n com a eina pedag\u00f2gica per a les noves generacions i homenatjar i divulgar la figura i el llegat<\/strong> de persones -i ve\u00efns- com Miquel Rovira Isart que van donar la seva vida per la llibertat.<\/p>\n

L\u2019acte d\u2019inauguraci\u00f3 tindr\u00e0 lloc a les 12 h a la pla\u00e7a Josep Maria Vila i comptar\u00e0, tamb\u00e9, amb la intervenci\u00f3 de l\u2019alcalde de Masquefa, Roger V\u00e0zquez Claravalls, i d’una representaci\u00f3 de la fam\u00edlia de Miquel Rovira Isart.<\/p>\n

Llamborda Stolpersteine<\/em><\/u><\/strong><\/p>\n

La placa urbana que s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 a la via p\u00fablica de Masquefa, davant l\u2019\u00faltima resid\u00e8ncia on Miquel Rovira Isart va viure en llibertat, \u00e9s una llamborda Stolpersteine<\/em><\/strong>; una pe\u00e7a daurada que portar\u00e0 gravat el nom complet de Miquel Rovira Isart, el seu any de naixement i de deportaci\u00f3, el camp de concentraci\u00f3 on va ser enviat i la seva situaci\u00f3 final (en aquest cas, assassinat l\u20191 de desembre de 1941 a Gusen, camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen).<\/p>\n

Les peces\u00a0Stolpersteine<\/em><\/strong>\u00a0estan dissenyades per l\u2019artista alemany\u00a0Gunter Demnig<\/strong>\u00a0i volen fer present a la via p\u00fablica el record de les persones que van perdre la vida. Es tracta del projecte m\u00e9s gran descentralitzat de mem\u00f2ria. Les llambordes disperses per tot Europa i m\u00e9s enll\u00e0 permeten adonar-nos de la magnitud de la trag\u00e8dia del nazisme. En comptes de n\u00fameros, per\u00f2, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.<\/p>\n

Miquel Rovira Isart<\/u><\/strong><\/p>\n

Miquel Rovira Isart va n\u00e9ixer a Masquefa l\u201911 de setembre de l\u2019any 1900. Va ser fill de Jaume Rovira Canals, pag\u00e8s de professi\u00f3, i Encarnaci\u00f3 Isart Bonastre. Com \u00e9s com\u00fa a la vila, en la documentaci\u00f3 oficial de l\u2019\u00e8poca s\u2019identifica al pare d\u2019en Miquel com a labrador<\/em>. Aquesta connotaci\u00f3, per si sola, no ens aporta cap informaci\u00f3 sobre el r\u00e8gim de propietat de les terres que la fam\u00edlia treballava.<\/p>\n

Altrament, en habitar al carrer Major de Masquefa, podem deduir que els Rovira Isart no eren masovers, sin\u00f3 que possiblement eren propietaris indirectes de terres per mitj\u00e0 d\u2019un contracte de rabassa morta, com una gran part dels llauradors de la Masquefa del moment.<\/p>\n

Fins ben entrats als anys 20 en Miquel va seguir els passos dels seus avantpassats, dedicant-se al treball de la terra a la rodalia de la vila. Aix\u00f2 va canviar l\u2019any 1922. Amb l\u2019arribada de la industrialitzaci\u00f3 a Masquefa va comen\u00e7ar a treballar a la f\u00e0brica de fornitures met\u00e0l\u00b7liques Viuda e Hijos de Rogelio Rojo.<\/p>\n

L\u2019any 1925 en Miquel va casar-se a la recentment inaugurada parr\u00f2quia de Sant Pere de Masquefa amb Antonia Puig Torres, natural de Barcelona. La jove parella va traslladar-se a viure al carrer Major n\u00famero 58, una casa propietat de la fam\u00edlia de l\u2019Ant\u00f2nia situada al cor de la vila. A la seva nova llar, en Miquel Rovira convivia amb la seva cunyada i la seva sogra, la cap de fam\u00edlia. El 1927 naixia la primera i \u00fanica filla de la jove parella, la Maria Rovira Puig. Durant els anys seg\u00fcents, en Miquel i la seva fam\u00edlia van obrir un petit hostal en la mateixa casa del carrer Major on vivien. Van batejar al seu negoci amb el nom de Fonda Catalunya.<\/p>\n

L’arribada de la Segona Rep\u00fablica va generar il\u00b7lusions i noves expectatives a Masquefa. En Miquel va esdevenir llavors jutge de pau de la vila, c\u00e0rrec que ostentaria fins la seva entrada en pol\u00edtica. La milit\u00e0ncia d’en Miquel a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el va portar a participar, des del 26 d\u2019octubre de 1936, com a conseller electe de l’Ajuntament de Masquefa. A finals de l’any 1938, per\u00f2, quan l’ex\u00e8rcit franquista iniciava l’ofensiva final contra Catalunya, en Miquel va ser cridat a files.<\/p>\n

Va acomiadar-se dels seus i sense saber-ho va iniciar un viatge sense retorn. Despr\u00e9s de la retirada amb les tropes republicanes cap a Fran\u00e7a, l’esperava una trag\u00e8dia personal pels camps de concentraci\u00f3 francesos, per les companyies de treball i, definitivament, a causa de l’ocupaci\u00f3 del territori franc\u00e8s per part dels alemanys, va sentenciar injustament el seu dest\u00ed i el de milers d’excombatents republicans. Primerament, va anar a Stalag (camp de presoners) V-D de Strasbourg amb el n\u00famero de presoner 2896, d’on va ser deportat a Mauthausen (\u00c0ustria), el dia 13 de desembre de 1940, amb el n\u00famero 5230, juntament amb 846 republicans espanyols com ell.<\/p>\n

D’all\u00e0 va passar definitivament al Kommando de Gusen (petit camp de concentraci\u00f3 que depenia del principal de Mauthausen) el dia 24 de gener de 1941 amb el n\u00famero 9647,1 on va poder resistir gaireb\u00e9 un any de martiri en condicions infrahumanes.<\/p>\n

En Miquel Rovira Isart va morir a Gusen el dia 1 de desembre de 1941, tal com ens indica el seu certificat de defunci\u00f3. Ning\u00fa no ha pagat mai per la seva mort, el “war Crimes Branch” (Sucursal de Crims de Guerra) no va jutjar mai els delictes comesos pels nazis anteriors a l’1 de gener de 1942, per la simple ra\u00f3 que els Estats Units d’Am\u00e8rica encara no havien entrat en guerra.<\/p>\n

La fam\u00edlia d\u2019en Miquel va trigar a assabentar-se de la seva mort. Al cens de poblaci\u00f3 de l\u2019any 1946, en Miquel encara apareix com a Ausente<\/em>, i s\u2019indica Fran\u00e7a com el seu parador. En els seg\u00fcents censos ja no hi apareix. La seva defunci\u00f3, per\u00f2, mai va quedar registrada a l\u2019Ajuntament de Masquefa.<\/p>\n

L\u2019Ant\u00f2nia Puig, esposa d\u2019en Miquel, intent\u00e0 obtenir informaci\u00f3 sobre el seu marit per mitj\u00e0 de la Creu Roja espanyola. La Dolors Rovira, germana d\u2019en Miquel, intent\u00e0 trobar-lo mitjan\u00e7ant la Creu Roja Internacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019acte institucional tindr\u00e0 lloc aquest diumenge 8 d\u2019octubre. El masquef\u00ed Miquel Rovira Isart va morir l\u2019any 1941 al camp de concentraci\u00f3 de Gusen, v\u00edctima de l\u2019horror del nazisme. Aquest diumenge 8 d\u2019octubre Masquefa rebr\u00e0 la visita institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragon\u00e8s i Garcia. El president es despla\u00e7ar\u00e0 aquest cap de…<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":29054,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[61,1,110],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29053"}],"collection":[{"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29053"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29053\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29062,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29053\/revisions\/29062"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29054"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/masquefa.cat\/noticies\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}