Ni la data (Divendres Sant) ni la intensa pluja que va caure van ser obstacles perquè Masquefa vibrés amb un gran espectacle d’autocròs. El circuit de la Pedrosa va acollir la segona prova puntuable de la primera Copa Catalana de Resistències d’Autocròs.La competició, una iniciativa de la Federació Catalana d’Automobilisme, pren el relleu del Campionat Intercomarcal de Resistències (que es disputava entre Masquefa, Castellbisbal i Sentmenat) amb l’objectiu de crear una competició més potent, amb més proves i més equips participants.
Elevada participació
En la cursa de Masquefa, que s’havia hagut d’ajornar el 29 de març per la pluja, hi van córrer fins a 26 equips procedents de diverses localitats catalanes, com ara Lleida, Sentmenat, Castellbisbal, Piera, Gelida, Barcelona o Badalona. Tots ells van desafiar la pluja, que durant les dues primeres hores va caure amb molta intensitat i va convertir el fang en el gran protagonista del circuit. També nombrosos espectadors van voler seguir la prova en viu i en directe.
Sort diversa per als equips masquefins
Els tres equips de Masquefa que van córrer la cursa van protagonitzar la cara i la creu de la moneda. Així, l’equip integrat pels pilots A. Sánchez-López i J. Sánchez-López va fer una bona cursa i va acabar quart de la classificació general. La penalització que van patir per no haver complert el temps horari de canvi de pilots va evitar que pugessin al podi. La cursa té una durada de tres hores, durant les quals els pilots han de completar el màxim nombre de voltes possible al circuit. Els pilots han de rellevar-se com a màxim cada 50 minuts. A més, l’equip format per A. Expósito i J.L. Ulloa també va fer un bona paper i va quedar tercer de la categoria 1 i onzè de la general. L’altre equip masquefí, format per E. Gómez i J. M. Ibáñez i P. Rodríguez, no va tenir la sort de cara i va haver d’abandonar quan tot just portava vint voltes per problemes mecànics.
Debut d’una pilot
El circuit de Masquefa va veure també per primera vegada el debut d’una pilot, Antònia Martínez, qui va competir juntament amb el seu marit David Boltà. La pilot va fer una excel·lent cursa i va contribuir decisivament a la victòria del seu equip, que es va imposar en la categoria 1 (cotxes de fins a 1.600 cc) i va ser cinquè de la classifació general.
Una cursa ‘especial’
La cursa va estar marcada per diversos condicionants. D’una banda, per les pròpies característiques del circuit de La Pedrosa, amb unes rectes relativament planes i uns revolts lents que fan que la potència dels vehicles no sigui un factor determinant. D’altra banda, per les adverses condicions meteorològiques, amb un important xàfec durant les dues primeres hores. I finalment, per l’absència de l’equip d’Oriol Gel i Marc Vilanova, autèntics especialistes d’aquesta disciplina.
Tot plegat va fer que bona part de la cursa fos dominada per vehicles menys potents de manera gairebé incontestable. Així, els equips de Tomàs i Ignasi Alonso (amb un Seat Panda 900cc) i de J. Lucas i R. Sacristan (amb un Volskwagen Golf 1800cc) van ser els autèntics amos i senyors, seguits de molt a prop pel Seat Ibiza 2000cc de J. Guerrero, G. Abella i E. Goixart. Al final, però, Guerero, Abella i Goixart van acabar imposant el seu domini i van guanyar la cursa, quedant primers de la general i també de la categoria 2 (cotxes de fins a 2.000 cc).
Classificació general
La classificació general va quedar de la següent manera:
1r: J. Guerrero, G. Abella i E. Goixart (143 voltes)
2n: Tomàs i Ignasi Alonso (137 voltes)
3r: A. Gimena i D. Gimena (135 voltes)
