La vila reconeix el llegat inesborrable que ha deixat la masquefina en l’àmbit lingüístic i cultural, però també veïnal.
Ahir, en un emotiu acte, la Biblioteca Municipal de Masquefa va ser batejada amb el nom de Maria Carme Junyent Figueras, la lingüista masquefina de renom que ha deixat un llegat inesborrable en l’àmbit lingüístic i cultural tant a la vila com arreu del món.
L’acte va tenir lloc a les 17:30 hores, i va reunir membres de la comunitat masquefina, representants del consistori i de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal, veïns, i amics i familiars de Carme Junyent. El bateig de la biblioteca es va convertir en un homenatge sentit a aquesta figura cabdal per a la vila, una defensora apassionada de la diversitat lingüística i una ambaixadora de Masquefa arreu del món.
La biblioteca esdevindrà un lloc dedicat a preservar la memòria i el llegat de Maria Carme Junyent Figueras. Inclourà un espai gràfic per recordar i explicar la seva contribució a l’àmbit lingüístic a Catalunya i a nivell internacional. La decisió de batejar l’equipament municipal amb el seu nom és un reconeixement al seu impacte en la llengua catalana i a la comunitat masquefina.
Després del bateig, es va presentar el llibre pòstum ‘No patiu per mi. Gastronomia, llengua i amistat: la Joia de Viure’, a càrrec del seu fill, Andreu Figueras i del director de la biblioteca i amb la intervenció dels assistents.
Amb la pèrdua d’aquesta estimada veïna i lingüista, Masquefa continua commemorant la seva vida i obra, assegurant que el seu llegat perduri en la biblioteca que ara porta el seu nom. El poble recordarà la seva influència positiva i el seu compromís amb la diversitat i la cultura catalana.
Maria Carme Junyent Figueras: mare, mestra i masquefina
Maria Carme Junyent Figueras va néixer el 4 de febrer de 1955, filla de l’Aurèlia i el Josep. Tota la seva vida va estar vinculada al teixit social i cultural de Masquefa i, malgrat que va viure a diferents ciutats, va fer d’ambaixadora de la Vila de Masquefa allà on va anar.
“Allí tinc els meus records, l’olor en el cervell del canvi de les estacions de l’hivern a l’estiu, el perfum ambiental agredolç de la verema, la imatge de l’església de Sant Pere enclavada dins del terme del Castell i els gegants i nans dansant i ballant a les festes del poble. I la seva gent, que tant m’estimo”.
Durant molts anys, va formar part de l’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural. Amb ella va començar el Fabulari de Festa Major; per Nadal, feia de lloro al Joc del Quinto, i quan hi havia eleccions municipals, moderava els debats dels candidats a l’alcaldia.
Va coordinar la creació de la Gimcana de les Llengües a Masquefa: una activitat del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades per fer conèixer la diversitat lingüística als alumnes de primària i secundària. Amb l’efervescència de la Gimcana, va fundar el Grup de Lectura, des d’on es van organitzar diferents concursos en col·laboració amb la biblioteca: Els tresors de la biblioteca, La Volta al món en 80 (o més) llengües o Qui va dir…?, entre altres.
Sempre va tenir un estret lligam amb les biblioteques, ja que les considerava l’espai viu de les lletres i de les llengües: “un àmbit de creació de relacions i xarxes entre persones, un espai per descobrir i trobar les coses més insospitades i tot plegat un ajut per a la supervivència”.
Amb la voluntat de recollir les vivències de les dones de Masquefa, va conduir el programa de ràdio “Masquefines: una història del segle XX”, que posteriorment va ser editat en format llibre i distribuït a totes les cases de la Vila.
Masquefa va tenir la sort d’homenatjar la Maria Carme en diferents ocasions; en especial, en destaquen els lliuraments del Premi Sant Jordi i de la Fava d’Argent.
