El president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, també alcalde de Masquefa, ha tramès a la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, una carta en què mostra el seu “absolut desacord” amb l’aportació econòmica que el Govern català ha fet aquest curs 2011-2012 als serveis de transport i menjador escolars a la comarca, dos serveis bàsics que els Consells presten per expressa delegació del Govern català, que és l’òrgan que en té la competència.
Boquete qualifica de “tisorada del tot desproporcionada” la reducció de l’aportació, que ha passat dels 3.139.315,37 euros del curs passat als 2.479.352,20 del curs 2011-2012 (659.962,87 euros menys) per a tots dos serveis. El Consell no hauria pogut prestar els serveis de menjador i transport escolars sense l’aportació de 613.000 euros que la Diputació ha fet de manera extraordinària i sense cap garantia de continuïtat.
Càstig al transport escolar no obligatori
Boquete denuncia que la Generalitat “castiga especialment el transport escolar considerat no obligatori”, és a dir, el d’aquells alumnes que s’han de desplaçar a centres docents del mateix municipi però que estan allunyats del seu lloc de residència, en ocasions a 4 o fins i tot 6 quilòmetres de distància. Aquest és el cas, a Masquefa, dels estudiants de les urbanitzacions de Can Parellada, El Maset i Can Quiseró.
En el capítol del transport escolar no obligatori, la Generalitat ha reduït la seva aportació en 521.267,11 euros. A l’Anoia, amb 17 rutes i 1.310 alumnes transportats diàriament, el cost del transport escolar no obligatori ascendeix a 1.137.000 euros, dels quals la Generalitat n’ha aportat aquest curs només 222.927,36.
Aquesta manca de finançament forçarà el Consell Comarcal, per mandat de la Generalitat, a cobrar a les famílies usuàries una taxa d’1,5 euros per infant i dia a partir del curs que ve, la tarifa més baixa de les recomanades pel Govern. Des de fa anys l’insuficient aportació de la Generalitat ja està obligant els Ajuntaments de Masquefa, Piera, Òdena, Cabrera i la Torre de Claramunt a fer grans esforços econòmics -tot i que tampoc no en tenen la competència- per mantenir el transport escolar no obligatori i no haver de repercutir-ne els costos a les famílies.
Aquesta situació representa una “autèntica amenaça” per a la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escolarització. En molts casos els alumnes que usen el transport escolar no obligatori no disposen de transport públic regular, i ni tan sols podrien fer el trajecte a peu, ja que haurien de passar per la carretera o per terrenys no urbanitzats i sense enllumenat, amb el conseqüent perill que això comporta.
El Consell Comarcal denuncia “el greuge” que suposa que “la mateixa Generalitat que ens redueix dràsticament l’aportació per al transport escolar no obligatori, financi íntegrament aquest mateix servei en municipis d’altres comarques”. I mostra la seva “indignació” perquè la resta de comunitats autònomes no apliquen la distinció entre transport escolar obligatori (el dels alumnes que es desplacen a un altre municipi per anar a estudiar) i el transport escolar no obligatori (els dels alumnes que estudien en centres del mateix municipi però allunyats del seu lloc de residència), assumint-ne per igual els costos.
Un nou model més just
Per tot això, Boquete reivindica la necessitat “d’avançar cap a un nou model que garanteixi un tracte d’absoluta igualtat entre tots els infants i joves” i es posa a la disposició de la consellera per treballar-hi. En la seva opinió, cal superar la distinció entre obligatori i no obligatori, sustentada només en el criteri de canviar o no de municipi per anar a l’escola, i aplicar “altres criteris més reals i sobretot més justos”, com per exemple el quilometratge, l’existència o no de transport públic regular, el nombre de rutes i usuaris, i el nivell de la renda de les famílies.