El 23 de juny Masquefa va tornar a encendre les fogueres de Sant Joan amb la Flama del Canigó, símbol de catalanitat. I, un any més, ho va fer gràcies al Club Excursionista Anoia (CEA), que la nit abans va tornar a pujar al cim d’aquesta mítica muntanya de la Catalunya Nord per participar en l’acte de regeneració del Foc, que representa la força del poble català, la seva cultura i la seva llengua.
L’expedició masquefina havia sortit el dia bans, 22 de juny, i aquesta vegada va haver de caminar força estona més de l’habitual per arribar al Refugi de Cortalets, ja que la neu acumulada per una allau que s’havia produït uns dies abans va obligar a deixar el vehicle més avall.
A la tarda la Flama regenerada l’any anterior, i que es guarda al Castellet de Perpinyà, va arribar el refugi de la mà de tres portadors, que la van lliurar al guarda del refugi perquè la custodiés fins al moment de rebre el Foc regenerat. Ja al vespre la multitud de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans i reunides a Cortalets van iniciar l’ascens fins al cim, on, a la mitjanit, es va fer el ritual de la regeneració de la Flama. Després va començar el descens de la Flama perquè fos repartida a tots els pobles de parla catalana.
Després de passar la nit acampats, l’expedició del Club Excursionista Anoia va llevar-se ben d’hora el dia 23 per iniciar el retorn a Masquefa. La Flama del Canigó va arribar a La Beguda a mitja tarda, on es va iniciar un recorregut per Masquefa conjuntament amb la Penya Ciclista fins arribar al local del Club Excursionista.
Allà l’alcalde va llegir el manifest en defensa de la llengua catalana escrit per Antoni Pladevall i Font, capellà i historiador, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Per la seva banda, el president del CEA, Jordi Sangrà, va afirmar que la Flama del Canigó “no és res més que l’esperit dels catalans transformat en foc”, el símbol “d’un poble que vol viure en pau i harmonia i que només veu que les enveges i els odis dels veïns més propers fan esvair aquests somnis pels quals hem vingut a viure a aquest món”. Sangrà va instar a fer “entre tots i ben units” que la Flama “no deixi de cremar mai i que caminem plegats pel camí cap a la llibertat”.
Posteriorment la Flama es va repartir entre els responsables de les diverses fogueres que van organitzar-se a Masquefa.
Els masquefins també van poder allargar la festa en les revetlles que es van organitzar a la vila, com ara la del Club Petanca, la del Maset o la de Can Quiseró.
