Els masquefins i masquefines van fer diumenge un exercici de memòria col•lectiva. La Festa del Raïm va retornar la vila al passat durant unes hores per recordar els seus orígens pagesos i la importància que la vinya havia tingut en l’economia local.
Nombrosos vilatans i vilatanes esperaven impacients, a les 6 de la tarda, l’arrencada dels carros que, com es feia antigament, havien de transportar les portadores amb el raïm fins a La trepitjadora situada a la plaça de l’Estació. Alguns nens i nenes van enfilar-se en els quatre carros que, tibats pels cavalls, van recórrer en cercavila el carrer principal de la vila per portar el fruït de la vinya fins a la plaça. Ja a la plaça, una trepitjada popular va recordar als més grans, i descobrir als més petits, com es feia el most antigament. A la trepitjadora s’hi va enfilar un bon nombre de persones, especialment nens i nenes.
Plaques, tastos i havaneres
L’Alzinar va sumar-se també a la Festa del Raïm amb diverses activitats. Al matí va organitzar un intercanvi de plaques de cava que va reunir als Jardins de la Torre col•leccionistes de Masquefa i de les poblacions veïnes. A la tarda un concurs de tast de vins ecològics va posar a prova l’olfacte i el gust d’una vintena de persones. Després d’escoltar atentament les explicacions de l’enòleg Salvador Santacana, els participants van haver de respondre una quinzena de preguntes sobre els tres vins que van degustar. La guanyadora va ser obsequiada amb una ampolla de vi. El punt final a la Festa del Raïm el posava un concorregut concert d’havaneres amb el grup Arrels de la Terra Ferma, en què els 150 assistents van poder entrar en calor amb una mica de rom cremat.
L’Ajuntament agraeix la col•laboració en la cercavila i la trepitjada popular a l’ADF, Carros i Cavalls d’Antoni Malet de Sant Llorenç d’Hortons, Pere Aloy i Explotacions Agrícoles Junyent.
Els orígens de la Festa del Raïm
Per què se celebra la Festa del Raïm a Masquefa? Quan i com va néixer? L’historiador Xavier Pérez i Fornés, n’ha documentat els orígens a través de la memòria oral col•lectiva:
“Masquefa havia sigut un poble pagès, des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. El mes de setembre recollia l’esforç i les angúnies de tot l’any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il•lusió, era un mes clau per l’economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix, tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per fer la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons (feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores, etc… tot havia d’estar a punt per la collita, com cada any. L’ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans sobretot de l’Aragó, del Berguedà i de Castelló, cada casa els acollia d’un any per l’altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s’ajudaven a collir-les unes amb les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble.
Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades en la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l’expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques i amb aquest esperit sorgeix la 1ª festa del raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l’Alzinar havia nascut feia l’any 1959 com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d’aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l’Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet, i amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum, la feina no era fàcil ja que s’havia de portar la suficient energia elèctrica des de l’antiga granja de pollastres que hi havia a l’actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas "de Cal Daniel" li donés vida, amb música de l’època. El nostre veí, Lluís Esteve, encara recorda la feinada que van tenir aquell any per deixar-ho tot a punt. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons de gel. La festa va ser tot un èxit i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l’Alzinar.
La construcció de la pista a la Plaça de l’estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d’origen a la pista on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant uns anys. Les dècades dels anys 80 i 90 va portar modificacions a la festa i va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava el Pere Aloy amb el seu tractor.
Des de l’any 2002, el raïm de Masquefa es portat a la trepitjadora de la Plaça de l’Estació per la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d’un poble pagès des dels seus orígens i és un homenatge a la memòria col•lectiva".
