Masquefa trasllada el condol i tot el suport a la família d’una de les lingüistes més influents de la història recent de Catalunya.
Avui ens ha deixat Maria Carme Junyent i Figueras, nascuda a Masquefa l’any 1955 i qui ha estat un referent en l’àmbit lingüístic les darreres dècades. El teixit associatiu i tot el poble masquefí lamenta la seva pèrdua i traslladem el suport i condol a la família tot posant en valor la gran tasca que ha realitzat durant tota la seva vida per a la defensa de la llengua catalana i la diversitat lingüística al món.
Masquefa va tenir la sort de poder homenatjar Carme Junyent en diverses ocasions, en especial, en destaquen els lliuraments del Premi Sant Jordi de Masquefa i de la Fava d’Argent de Masquefa l’any 2019. No obstant, els seus reconeixements han estat nombrosos i de caire nacional i internacional: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2019 ‘per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món’, Premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana al 2015, Membre d’Honor Càtedra UNESCO del Patrimoni Lingüístic Mundial, Premi de l’ADAC al millor article sobre normalització lingüística al 2016, Premi al Compromís Cultural d’Òmnium Anoia al 2007, entre molts d’altres.
Breu repàs a la seva biografia
Junyent va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona i es va desplaçar a les universitats de Marburg, la de Colònia i la de Califòrnia per completar la seva formació. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre les llengües a l’Àfrica i la seva expansió. Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) –especialitzada en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya- i fundadora (1992) i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), entitat que treballa per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística. Va formar part part del comitè d’experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics l’any 1996 i membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va comandar l’inventari de les llengües que es parlen a Catalunya i és autora d’una llarga obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. També ha estat la presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern de Catalunya.
Sobre el llenguatge inclusiu
El 2010 va organitzar la jornada Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana, de la qual es van publicar les actes el 2013. A partir d’aquesta jornada es va consensuar un document que té com a punt clau el reconeixement del gènere no marcat o masculí com a inclusiu del marcat o femení, i garanteix que cap organisme pot obligar a escriure documents amb formes desdoblades (nens i nenes, catalans i catalanes, etc.). Posteriorment, va publicar alguns articles divulgatius sobre la qüestió.