Masquefa.- La nit de divendres a dissabte, 7 d’octubre del 2006, l’Àngel Matas moria a casa, a cal Tabola, al barri del Serralet on havia jugat de petit, on havia crescut i on havia passat tota la vida. Diumenge al matí va ser enterrat al cementiri de Masquefa, acompanyat per nombrosos amics, sota un cel gris que amenaçava pluja. A l’entrada, a l’arribada del fèretre, la Colla de Bastoners li va dedicar dos balls. El retruny dels bastons contra el terra i la música del flabiol van omplir el silenci dels presents. Antics bastoners es van tornar a reunir per ballar en homenatge a qui va revifar la colla ja fa més de 25 anys.
Àngel Matas i Fosalba va néixer el 17 d’agost de 1917 al barri del Serralet de Masquefa, a la casa coneguda com a cal Tabola. Als 14 anys va deixar el col·legi i es va posar a treballar. Va ser llavors quan va començar als bastoners de la mà del seu germà. Quan tenia 18 anys va
arribar la guerra i el van mobilitzar. Es va passar tres anys al front i tres més de servei. Aquesta experiència la va recollir al llibre Memòries de guerra i postguerra (1936-1942), publicat aquest mateix any per la diada de Sant Jordi. Quan va tornar, va organitzar els bastoners i en va ser cap de colla de manera intermitent fins al 1984. Va publicar a la revista local Tothom un llistat dels motius o malnoms de totes les cases de Masquefa. Del 1989 al 1992 va publicar diversos relats sobre persones i oficis de Masquefa a la revista Lo Vertader Masquefí. Aquests relats es van recollir al llibre Fets i gent, relats de la Masquefa d’abans, que va editar l’associació cultural Col·lectiu d’Amics de Masquefa el 2001. Després en va seguir una segona part. El 2003 va publicar una història de la societat Unió Masquefense des que es va fundar, el juny del 1898, fins que va desaparèixer, el 1939, en la qual ell va participar. El 2005 va publicar Records d’infantesa, en què deixa testimoni de com era la vida d’un infant en un poble petit a principis del segle XX. Així mateix, l’ajuntament va publicar el seu Costumari Masquefí, un recull de costums i tradicions de Masquefa.
La seva obra és un magnífic testimoni de primera mà sobre uns anys, unes persones, un poble, tota una societat. Des dels jocs d’infantesa, fins al front durant la guerra civil, els balls a l’envelat, els carros que traginaven bótes de vi, les tasques al camp, els oficis com el d’escuraxemeneies, marxant, estanyapaelles…Com deia l’historiador Xavier Pérez al proleg de Fets i gent: "La seva obra de recull constant de tradicions, costums i oficis, una gran part ja desapareguts o, si més no, oblidats; les descripcions de molts paratges que fins ara ens envoltaven i d’altres que afortunadament encara mantenim, ens ho mostra en una Masquefa en transformació, són indispensables per als qui es vulguin dedicar a estudiar l’evolució cultural, política i socioeconòmica que al llarg del segle XX ha viscut la nostra vila. I sobretot en el seu entorn més immediat, el barri del Serralet. La seva tasca és fruit de l’observació i de la seva prodigiosa memòria, dos aspectes de la seva personalitat que jo he tingut el goig de comprovar i que li han servit com a eina a l’hora de treballar. L’Àngel és un home que concentra en els seus ulls la murrieria del pagès que s’espera a veure-les venir i la saviesa que dóna l’experiència dels anys viscuts. La seva conversa inspira entusiasme i canalitza la confiança i la seguretat del testimoni valuós, impagable. És una font inagotable de consulta i un exemple a seguir per tots aquells que hem gaudit alguna estona de la seva companyia".
