Què és el projecte Entorns Escolars Segurs?

El projecte Entorns Escolars Segurs va néixer amb una idea senzilla però ambiciosa: transformar els carrers i espais que envolten les escoles perquè fossin més segurs, saludables i agradables, i perquè els infants poguessin desplaçar-s’hi amb més autonomia.

Però la proposta anava més enllà de millorar la mobilitat o la seguretat viària. Es tractava de repensar els entorns escolars com a espais de convivència i de vida quotidiana, posant els infants al centre i aprofitant la transformació d’aquests espais per millorar també el conjunt del municipi.

El projecte va ser impulsat des de l’Oficina del Futur – Masquefa Futurlab, amb la voluntat de connectar diferents àmbits de l’acció municipal i implicar la comunitat educativa en un procés compartit de reflexió, participació i transformació.

La trajectòria del projecte Entorns Escolars Segurs

1. Una aposta de futur per Masquefa (2024)

L’any 2022, Masquefa va aprovar la seva Agenda Urbana, que dibuixava una visió de futur per avançar cap a un municipi més sostenible, saludable i amable amb les persones. Però fer realitat aquesta visió també requeria noves maneres de treballar, capaces de connectar diferents àrees municipals, superar les mirades sectorials i implicar la ciutadania.

Amb aquesta voluntat, el juny de 2024 es va posar en marxa l’Oficina del Futur – Masquefa Futurlab, un espai d’innovació i treball transversal des del qual es van començar a impulsar projectes transformadors. Els entorns escolars van ser identificats com un d’aquests projectes, perquè oferien l’oportunitat de connectar mobilitat, espai públic, salut, infància i educació al voltant d’un repte concret i compartit.

2. Imaginar una altra manera d’arribar a l’escola (2024)

Tot va començar amb una pregunta: i si anar a l’escola fos una experiència més segura, saludable i agradable? Una pregunta que convidava a mirar d’una altra manera els carrers, els accessos als centres i els espais on cada dia es trobaven infants, famílies i veïnat.

A partir d’aquesta reflexió es va començar a imaginar com podrien ser uns entorns escolars diferents: amb menys protagonisme dels vehicles, més espai per a les persones i més oportunitats perquè els infants es moguessin i es relacionessin amb autonomia. Així va anar prenent forma un projecte que aspirava a transformar no només els trajectes escolars, sinó també la manera de viure i compartir l’espai públic.

3. Escoltar la comunitat educativa (Novembre de 2024 – juny de 2025)

Per imaginar aquests nous entorns, primer calia entendre com es vivien els espais existents. Per això, es van desenvolupar diferents activitats participatives amb els centres educatius, que van permetre escoltar els infants i recollir les percepcions, necessitats i propostes de la comunitat educativa. Entre aquestes activitats destaquen els recorreguts participatius pels centres, les consultes a l’alumnat i el CamíQuiz, un joc col·laboratiu en què van participar prop de 400 alumnes de les escoles i l’institut de Masquefa.

Aquest procés va aportar una mirada diferent sobre els trajectes quotidians, els accessos a les escoles i els espais de trobada. També va permetre identificar necessitats compartides, com ara millorar la seguretat dels accessos, disposar de més espais de trobada i incorporar vegetació i ombra. Els infants van deixar de ser només usuaris d’aquests espais per convertir-se també en protagonistes de la reflexió sobre com transformar-los. Les seves experiències i idees van proporcionar una base valuosa per orientar les fases següents del projecte.

4. De les idees a propostes concretes (Finals de 2025 – primavera de 2026)

Amb tot aquest coneixement acumulat, es va fer un pas més: analitzar els camins escolars i els entorns dels diferents centres per identificar els principals problemes de mobilitat, seguretat i qualitat de l’espai públic, i estudiar com es podien resoldre.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va elaborar un estudi tècnic de camins escolars, a càrrec de l’especialista en mobilitat sostenible Pau Avellaneda, que va incloure enquestes sobre els hàbits de mobilitat de les famílies, una anàlisi de la circulació i auditories de seguretat viària i accessibilitat. Aquest treball va permetre contrastar les necessitats detectades amb dades i criteris tècnics, i identificar les actuacions més adequades tenint en compte també el funcionament de la mobilitat als diferents entorns escolars.

D’aquesta manera, es va poder passar de les percepcions i les idees a una diagnosi tècnica i a un conjunt de propostes concretes. No es van plantejar únicament transformacions físiques dels carrers, sinó també actuacions pedagògiques i de sensibilització per promoure noves maneres de moure’s i viure els entorns escolars. D’aquesta manera, es va començar a construir una visió més completa de les transformacions que es podrien impulsar a cada centre.

5. Contrastar, compartir i construir conjuntament (Primavera de 2026)

Les propostes es van posar en comú en diferents sessions de treball amb l’Oficina del Futur i els centres educatius. Aquests espais van servir per contrastar la diagnosi, debatre les possibles actuacions i explorar les oportunitats i dificultats que presentava cada entorn escolar.

El projecte va començar així a acostar les idees a la realitat municipal. Es tractava de trobar un equilibri entre l’ambició transformadora, les necessitats de la comunitat educativa i les possibilitats d’intervenció de l’Ajuntament, sense perdre de vista l’objectiu inicial: crear uns entorns escolars més segurs, saludables i pensats per als infants.

6. Compartir el projecte i preparar els primers canvis (Maig – novembre de 2026)

Amb la diagnosi i les primeres propostes sobre la taula, el projecte va iniciar una nova etapa per continuar avançant de manera compartida. Es van organitzar diferents sessions de treball amb els centres educatius i els serveis municipals per contrastar les actuacions, recollir noves aportacions i explorar com es podien començar a transformar els entorns escolars. Aquest procés també va tenir una dimensió internacional: el juliol, una delegació de l’Ajuntament de Flöha (Alemanya) va visitar Masquefa i va conèixer el projecte en el marc d’un intercanvi europeu d’experiències de transformació urbana.

Tot aquest recorregut ens ha portat fins al moment actual, en què volem obrir el debat al conjunt de la comunitat educativa i la ciutadania. Durant la primera quinzena de novembre es desenvoluparan noves activitats als centres educatius, el 10 de novembre se celebrarà una reunió oberta al veïnat i el 12 de novembre de 2026 tindrà lloc el Fòrum Urbà de Masquefa. Aquestes activitats seran una nova oportunitat per compartir la feina feta, explicar les propostes i continuar recollint opinions i idees. La participació a través d’aquestes trobades i d’un formulari de participació ciutadana permetrà enriquir les actuacions plantejades i continuar avançant cap a uns entorns escolars més segurs, saludables i pensats entre tots i totes.